Mariola Free al Barranc Fondo

Interessant via de concepció esportiva que amb la seva homònima de la Pala Alta conformen dos maneres d’entendre l’escalada. El primer llarg és un compendi de tècniques, amb un primer tram atlètic, de cantell agraït que ens mena, prèvia superació d’una panxa, a una secció més tècnica, on l’adherència i el gest prenen tot el protagonisme. Aquesta mateixa setmana se li ha fet un lifting, canviant alguns espits per parabolts, deixant la primera reunió rapelable i afegint un bolt a la segona reunió i un altre a la R0.

Aproximació:

Marxem vers la Formiguera i creuem tota la seva base. Continuem avall resseguint els cingles i el camí de la ferrata fins que som a l’alçada de la nostra paret. Ens desviem fins atènyer el peu de via, a una coveta característica.

L1(6b)

Sortim cap a l’esquerra i enfilem un mur vertical i de bona presa rematat per una panxa. Un cop superada la panxa quedem sobre una placa aparentment menys vertical, on la presa cada cop és més escadussera, fins arribar a uns darrers metres vibrants, on encertar serà fonamental. La reunió es fa a un relleix i ha estat re-equipada per rapelar-la. 35 metres, 8 expansions.

L2(V)

Aquesta segona tirada és l’excusa per sortir per dalt on només és interessant la primera part. Per fer la reunió trobarem un parabolt prop del camí de la ferrata. 30 metres, 4 parabolts i dos savines amb baga.

Descens:

Continuem cap a l’est seguint el camí de descens de la ferrata i les vies de la Paret de la Formiguera.

El que més m’ha agradat:

• Primer llarg molt complert, amb un inici atlètic i una part superior força tècnica.
• Bon exponent de la mentalitat esportiva dels 80… Toca escalar!

El que no m’ha agradat:

• Lamentable el camí de la ferrata, no cal! Només hi manquen uns leds i ja hi podrà aterrar un Boeing 347